Abstenció a l'Estatut de la Moncloa

Encara amb connotacions electorals, hem trobat un document interessant. Signat pel "Comité català d'Oposició a l'Estatut de la Moncloa" i una estelada, és un manifest que fa una crida a l'Abstenció a l'estatut d'autonomia (del Principat) de 1979. Hi podem llegir:

"Un grup de treballadors i treballadores, independents i revolucionaris, procedents de diferents sectors ideològics, la majoria de nosaltres exmilitants de diferents partits i sindicats, hem vist l’urgent necessitat d’oferir una alternativa organitzativa de cara al Referèndum per l’Estatut, en el qual no som reconeguts com a nació i que manté les estructures de l’Estat burgès on la classe treballadora seguim essent els més perjudicats..."

Vot pels presos polítics, a les eleccions espanyoles

Ens trobem a punt d'iniciar una campanya electoral al congrés i al senat espanyols, per això hem trobat interessant posar alguna cosa relacionada amb això i entre el material que tenim al Centre, hem trobat una Tanyada (Núm. 1 - 23 d'abril de 1996). Hi surt una campanya que va realitzar la Plataforma per la Unitat d'Acció de les eleccions espanyoles del 3 de març d'aquell any.

Consistia en realitzar un vot nul, que duia el logo de l'organització i que reclamava la llibertat dels presos catalans, que en aquell moment eren a la presó. El text que acompanyava les butlletes exposava: "Mentre els partits dels sistema s'omplen la boca parlant de democràcia, 11 ciutadans/es de Catalunya continuen a la presó pel sol fet de defensar la llibertat de Catalunya, del seu poble treballador i ser solidari amb la lluita dels altres pobles pel seu alliberament..."

Pamflet del Casal Independentista de les Corts

Entre el material que ens va fer arribar la gent del Casal Independentista de Sants, vàrem trobar el pamflet del Casal Independentista de les Corts. Per això ens hem posat en contacte amb en Marc Faustino, que en aquelles èpoques era un jove que participava de les activitats que s'hi feien, perquè ens expliqués que va ser el Casal Independentista de les Corts:

El Casal Independentista de les Corts va néixer entre els anys 1989 i 1990 de la trobada de diverses persones amb experiència militant en organitzacions nacionalistes i d'esquerres (MDT, Catalunya Lliure, Nacionalistes d'Esquerres i La Crida principalment.) que vivien o eren nascuts al barri de les Corts de Barcelona. La creació del Casal responia a una voluntat de territorialització de la lluita independentista d'esquerres i d'incidir al barri com ja feien altres espais que també van néixer als mateixos anys com el Casal Independentista de Sants "Jaume Compte", el Casal Popular i Independentista de Gràcia "Pocabroma" (que anys després té continuïtat en La Torna) o l'Ateneu Estel a Ciutat Vella. EL Casal va dinamitzar la vida associativa de les Corts amb les calçotades, els balls folks o les xerrades i sopars amb debat que es feien a Can Déu o la Bodega Ciurana que van aconseguir que una generació de joves de les Corts de l'època s'apropessin a la lluita per la independència i el socialisme. Malgrat això, les despeses del Casal, sobretot del local, i la ràtzia del 1992 que va sacsejar fortament al moviment independentista, van fer que aquest mateix any es tanqués i el col·lectiu es dispersés sobretot cap al Casal Independentista de Sants."

Esquema de l'independentisme publicat a "El Temps"

Al 1991, el setmanari "El Temps" va publicar un esquema amb la relació d'organitzacions independentistes, polítiques i armades, des del principi de la dictadura de Franco fins aquell moment.
Tot i no trobar-les totes, és una bona eina per entendre una mica millor les coalicions, escissions i diferents estructures que s'han donat al llarg del temps.
En l'actualitat, i recollint tota aquesta herència, trobem un nou grapat d'organitzacions, casals, coordinadores i assemblees locals que s'han escampat arreu del territori superant èpoques fosques per arribar al punt esperançador en el que ens trobem ara 15 anys després del cop repressiu que va suposar l'operació Garzón. El moviment independentista ha sabut reorganitzar-se i i avançar cap a noves estructures.

Fa 18 anys de l'assemblea constituent de les JIR

Coincidint amb el 18è aniversari de l'assemblea constituent de les JIR, afegim la imatge del pamflet on es recollien les bases ideològiques dels i les JIR que forma part del fons del nostre Centre de Documentació.

També li hem d'agrair en Juli Cuéllar, que en va ser militant, que hagi col·laborat amb una breu explicació del que va ser aquesta organització :

Els i les Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries (JIR) van néixer a partir dels nuclis de joves de l'MDT i dels casals independentistes: Manresa, Valls, Girona, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Vic, Ribes, Badalona, Sants, El Masnou i, esporàdicament, Berga, Banyoles i València. Formació marxista i enquadrada en el Bloc Estratègic (TL-MDT-CSPC-JIR). Donava suport a les CUP i l'AUP. Publicava la revista "En Marxa" i s'organitzava en assemblees locals/comarcals, una coordinadora o mesa nacional, comissions sectorials i una assemblea nacional. Feu campanya per la insubmissió al servei militar i a la PSS i, arran de l'Operació Garzón, se centrà en la lluita antirepressiva (1992 - 1996). Després que una part de l'AUP s'integrés a ERC, apostaren per la unitat de joves. Participaren en el nucli constituent de la coordinadora del barcelonès, més tard coneguda com a PUA. Entre 1997 i 1999, treballaren conjuntament amb Maulets per acabar fusionant-s'hi orgànicament amb el nom de "Maulets- el jovent independentista revolucionari".

Memòria històrica de l'esquerra independentista

Un dels principals motius de la creació del Centre de Documentació Maria Mercè Marçal, al marge de la catalogació i de l'arxiu de tot aquell material creat des de l'esquerra independentista, és la difusió d'aquest.

Aquest bloc pot ser una bona eina per tirar endavant aquesta tasca i per tant des d'ara anirem penjant, part del material que tenim al nostre Centre. Esperem que hi participeu, deixant comentaris i així ampliant la memòria històrica de l'esquerra independentista.