Manifestació per la llengua a Lleida

Demà dimecres, és Sant Jordi, una data en la que s'ha acostumat a reivindicar temes culturals i lingüistics. Del nostre arxiu hem rescatat un full volant (de principis dels 90s) que anuncia una manifestació per la llengua catalana a Lleida sota el lema "Identifica't només amb la teva llengua. Català llengua oficial" i va signat per la Coordinadora d'Estudiants Independentistes de Ponent i per l'Ateneu Independentista de Ponent.

Tirant lo Llamp - Dansa de la Terra

En la tasca de la recuperació de la memòria de l'esquerra independentista, des del Centre de Documentació hem començat la iniciativa de digitalitzar material sonor i audiovisual. Hem començat amb Tirant lo Llamp, amb una cançó gravada al local del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) a la Ronda Sant Antoni 76 de Barcelona, a la sala Xavier Romeu. Amb gralles, percussió, el so de la sirena d'un megàfon i petards, i militància fent els cors i consignes. Forma part d'un single en vinil editat pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, anomenat Visca la Terra!.

20è aniversari de Maulets

Aquests dies es celebren els 20 anys de la fundació de l'organització juvenil Maulets, a partir d'ara s'aniran succeint tot un seguit d'actes arreu del territori per commemorar aquesta efemèride. Des del Centre de Documentació Maria Mercè Marçal ens volem sumar a aquestes iniciatives publicant material antic d'aquesta organització. Precisament hem triat el tríptic de la fundació de Maulets, realitzada els dies 9 i 10 d'abril de 1988. Diversos són els blocs d'ex militants que han dedicat unes línies al 20è aniversari, d'aquests n'hem triat un, el d'en Joan Jubany de Mataró, una persona que va ser a aquesta formació i que ha passat bona part de la seva vida implicat a aquesta organització.

"...Al Maresme la CEIM (1987) va ser un dels nuclis impulsors de Maulets a nivell nacional. Amb la nova organització de joves vam convocar jornada de classes el dia de la Hispanidad (1989), perquè no voliem celebrar aquesta festa imposada. Hem tingut mil batalletes, com el cop que vam aconseguir pispar l'estanquera de l'Ajuntament (1990) i també un senyal del peatge de l'autopista (1991) o les plaques dels noms de carrer dedicats a genocides espanyols (1993). També vam ocupar els jutjats en solidaritat amb la nostra companya empresonada Núria Cadenas (1990).

Hem tingut moments baixos, com quan vam quedar només dos militants a Mataró (1991), campanyes dures, com la dels Jocs Olímpics del 92 amb tota la policia i l'Operació Garzón reprimint l'independentisme organitzat. I moments delicats com les amenaces de mort o el "petardo" contra nostre local (1995). O com quan l'alcalde Manuel Mas em va agredir amb les seves pròpies mans després d'haver-nos clausurat el local del carrer Iluro (1995). El més delicat, però, potser va ser el cop de porra als testicles d'en Xevi (1995).

Però la constància en la lluita i la fermesa d'uns ideals picats a la pedra ens ha fet guanyar el respecte i ens ha permès consolidar actes com la Botifarrada a l'a Hispanitat (des del 1995) i una pila de coses més que t'aniré explicant a mesura que vagi omplint la motxilla de batalletes ... "

15 anys sense en Guillem

Aquest 11 d'abril es commemoren 15 anys de l'assassinat de'n Guillem Agulló, un jove de Burjassot, militant de Maulets. Mentre era a Montanejos va rebre una punyalada d'un grup de neonazis.

Maulets i d'altres organitzacions han estat mantenint viu el record d'en Guillem. Al Centre de Documentació hem trobat aquest panflet, de 1995, o sigui 2 anys després de l'assassinat. Us publiquem un fragment d'un escrit d'una persona que el va coneixer, en Xavi Sarrià, cantant dels Obrint Pas i que ens recorda, que avui en dia 15 anys després, el feixisme segueix colpejant al País Valencià.
"...Enguany, en el 15è aniversari de la mort de Guillem Agulló aquesta és la trista realitat a la què ens hem d'enfrontar: la impunitat no només perdura, creix. Però encara ens queda la ràbia, l'organització, la mobilització. Perquè no podem permetre que, 15 anys després d’aquell assassinat, totes aquelles manifestacions i denuncies que en el seu moment es van fer ara queden en va. No, no ho podem permetre. Per la seua memòria i per la llarga llista dels altres que han caigut i que ens recorda que demà podríem ser qualsevol de nosaltres. No, enguany no ho podem permetre. Hem de multiplicar les forces, els actes, els concerts, les manifestacions. Pel seu record i pel projecte polític que li va costar la vida. Perquè enguany, 15 anys després, el millor homenatge continua sent el nostre empeny. 'Ni oblit ni perdó' vam dir aleshores, 'ni oblit ni perdó' continuarem dient."