Documentant l'esquerra independentista!

1992-2012, 20 anys de l'Operació Garzón

2012-01-02T17:11:00.003+01:00

1992-2012 20è aniversari dels muntatges, detencions, tortures i judicis a militants independentistes. Operació Garzón.

A part de la tasca habitual que realitzem al Centre de Documentació, farem diversos monogràfics sobre aquest tema perquè no s'oblidin aquests esdeveniments.

No oblidem!

16 anys del naixement de la Plataforma per la Unitat d'Acció

2011-09-13T18:15:00.003+02:00

Fa 16 anys que va neixer la PUA (Plataforma per la Unitat d'Acció). Hem trobat un bloc que recopila cartells i informació gràfica d'aquesta organització.

http://cartellspua.wordpress.com/

Vídeo de l'acte de Berga

2008-12-14T14:11:00.001+01:00

Aquí podeu veure el vídeo que es va projectar a l'acte de Berga:

40 anys d'esquerra independentista from Prop Prods on Vimeo.

40 anys d'EI a Berga

2008-12-07T15:00:00.002+01:00

Ahir (dissabte 6 de desembre) es va fer a Berga un acte de commemoració dels 40 anys de l'Esquerra Independentista, després de l'aparació del PSAN l'any 1968. L'acte el va organitzar la CUP de Berga i volia ser un homenatge a totes les persones que han militat a les diferents organitzacions d'aquest espai, especialment a les que han patit la repressió i els qui hi han deixat la vida.

Va ser un acte molt ben muntat, amb la participació de diferents artistes cantant, tocant música, fen teatre, ballant o explicant històries. Uns curts parlaments i videos van donar el contingut polític a l'acte. Es va parlar de la importància del rebuig a les estructures espanyoles de dominació, la seva constitució, els seus governs regionals i els seus estatus d'autonomia, que han sigut eix fonamental de la lluita de l'Esquerra independetista durant aquests 40 anys. I de la importància de la lluita política per la independència i el socialisme i les diferents lluites populars com a eix central, sense decantar-se cap a opcions més culturalistes o institucionals que han de ser complementàries. S'esmentà que les diferents organitzacions que han format i formen l'Esquerra Independentista no sempre han funcionat de forma prou coordinada, però que l'autocrítica necessària no ha de menystenir les victòries que s'han obtingut. I potser la més important, és que fa quaranta anys eren molt poques les persones que van assumir el discurs bàsic de l'Esquerra Independentista i ara és moltíssima més gent la que el comparteix, gràcies especialment, com es va comentar des de l'escenari, a la lluita exercida per Terra Lliure i el Moviment de Defensa de la Terra els anys 80.

L'acte va ser principalment emotiu, i hi havia persones molt diverses que han militat o militen en l'Esquerra Independentista des de diferents àmbits. Al vestíbul del teatre de Berga hi havia l'exposició dels 40 anys del PSAN.

40 anys del PSAN

2008-09-10T02:31:00.004+02:00

Al Centre de Documentació Maria Mercè Marçal hi tenim un video del 20 aniversari del PSAN que no es va arribar a publicar, amb diferents entrevistes a militants. L'original és en força mal estat i a més n'hem hagut de reduïr la qualitat per tal de penjar-lo a la xarxa. Aquí us l'oferim.

Spot del vídeo del 20è aniversari de Maulets

2008-09-03T16:54:00.001+02:00

L'11 de setembre ja el podreu adquirir

Tancament de la Marxa per la Independència a Ripollet 1992

2008-07-15T13:43:00.004+02:00

S'ha publicat al youtube un vídeo gravat per televisió de Ribes (Sant Pere de Ribes) on es veu part del discurs del Lluís Maria Xirinacs en la Festa per la Independència. Aquest va ser l'acte de tancament d'una marxa organitzada per l'Assemblea d'Unitat Popular, que va passar arreu dels Països Catalans, realitzant diversos actes. En el concert van participar-hi els Brams, els Pets i Negu Gorriak.

En el vídeo també un fragment de l'actuació dels Pets on es veu la cançó que van dedicar a la Núria Cadenas, a ritme de "Nelson Mandela" dels Specials.

El PSAN celebra els seus 40 anys

2008-06-26T13:58:00.002+02:00

Avui dijous 26 de juny, a les 20:00 hores, s'inagura a la Societat Coral el Micalet de València una exposició per commemorar els 40 anys del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). L'exposició, que serà itinerant, intenta resumir vida del partit d'aquest partit independentista al llarg d'aquests 40 anys de lluita per la independència dels Països Catalans.

A més de l'exposició, estan previstos els parlaments de Josep Guia, Maria Conca i Francesc Candela, fundadors del PSAN al País Valencià. A continuació, es brindarà amb un vi d'honor, al qual seguirà un sopar-tertúlia.

(extret de www.llibertat.cat)

29è aniversari de la mort de Fèlix Goñi

2008-06-01T15:15:00.006+02:00

El 2 de juny de 1979 moria Fèlix Goñi mentre participava en una acció de Terra Lliure contra un concessionari de cotxes Renault. La bomba va esclatar per defecte causant-li la mort a ell i deixant greument ferit a l'altre activista que participava en l'acció.

En Fèlix Goñi era del Prat de Llobregat, militava al PSAN-P i havia participat en les llistes electorals del PSAN a les eleccions municipals del Prat el 1978. En Fèlix era conegut amb el sobrenom de "Bruc" i per això hem cregut interessant posar un panflet d'una organització que reivindicava el seu nom. Escamots Bruc.

Roben bandera espanyola a Manresa...

2008-05-05T08:51:00.006+02:00

Com recull el Regió 7, l'estiu de 1997 va desapareixer la bandera espanyola de la sala de plens de Manresa i just abans de la Festa Major diverses entitats i partits polítics van començar a rebre'n un dels setze bocins que en van fer.

L'acció la va reivindicar el col·lectiu "Setze Jutges" que afirma que la campanya contra la bandera espanyola tenia com a objectiu generar debat social a Manresa i posar en evidència les persones i entitats que perpetuen l'estancament polític, social i educatiu de la ciutat.

Alguns dels bocins els van rebre el PSC, ERC, IC-EV, CIU, PP, la Guàrdia Civil, un constructor, la delegació manresana de l'INEM, l'ETT Adecco, el McDonald's i el President Jordi Pujol, entre d'altres.

El mateix dia que es publicava aquesta notícia les JIR organitzaven una manifestació contra la bandera espanyola dins del programa de la Festa Major Alternativa.

Amb aquesta notícia, des del Centre de Documentació volem solidaritzar-nos amb en Franki de Terrassa!!

Manifestació per la llengua a Lleida

2008-04-22T14:58:00.005+02:00

Demà dimecres, és Sant Jordi, una data en la que s'ha acostumat a reivindicar temes culturals i lingüistics. Del nostre arxiu hem rescatat un full volant (de principis dels 90s) que anuncia una manifestació per la llengua catalana a Lleida sota el lema "Identifica't només amb la teva llengua. Català llengua oficial" i va signat per la Coordinadora d'Estudiants Independentistes de Ponent i per l'Ateneu Independentista de Ponent.

Tirant lo Llamp - Dansa de la Terra

2008-04-18T11:11:00.007+02:00

En la tasca de la recuperació de la memòria de l'esquerra independentista, des del Centre de Documentació hem començat la iniciativa de digitalitzar material sonor i audiovisual. Hem començat amb Tirant lo Llamp, amb una cançó gravada al local del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) a la Ronda Sant Antoni 76 de Barcelona, a la sala Xavier Romeu. Amb gralles, percussió, el so de la sirena d'un megàfon i petards, i militància fent els cors i consignes. Forma part d'un single en vinil editat pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, anomenat Visca la Terra!.

20è aniversari de Maulets

2008-04-10T08:29:00.012+02:00

Aquests dies es celebren els 20 anys de la fundació de l'organització juvenil Maulets, a partir d'ara s'aniran succeint tot un seguit d'actes arreu del territori per commemorar aquesta efemèride. Des del Centre de Documentació Maria Mercè Marçal ens volem sumar a aquestes iniciatives publicant material antic d'aquesta organització. Precisament hem triat el tríptic de la fundació de Maulets, realitzada els dies 9 i 10 d'abril de 1988. Diversos són els blocs d'ex militants que han dedicat unes línies al 20è aniversari, d'aquests n'hem triat un, el d'en Joan Jubany de Mataró, una persona que va ser a aquesta formació i que ha passat bona part de la seva vida implicat a aquesta organització.

"...Al Maresme la CEIM (1987) va ser un dels nuclis impulsors de Maulets a nivell nacional. Amb la nova organització de joves vam convocar jornada de classes el dia de la Hispanidad (1989), perquè no voliem celebrar aquesta festa imposada. Hem tingut mil batalletes, com el cop que vam aconseguir pispar l'estanquera de l'Ajuntament (1990) i també un senyal del peatge de l'autopista (1991) o les plaques dels noms de carrer dedicats a genocides espanyols (1993). També vam ocupar els jutjats en solidaritat amb la nostra companya empresonada Núria Cadenas (1990).

Hem tingut moments baixos, com quan vam quedar només dos militants a Mataró (1991), campanyes dures, com la dels Jocs Olímpics del 92 amb tota la policia i l'Operació Garzón reprimint l'independentisme organitzat. I moments delicats com les amenaces de mort o el "petardo" contra nostre local (1995). O com quan l'alcalde Manuel Mas em va agredir amb les seves pròpies mans després d'haver-nos clausurat el local del carrer Iluro (1995). El més delicat, però, potser va ser el cop de porra als testicles d'en Xevi (1995).

Però la constància en la lluita i la fermesa d'uns ideals picats a la pedra ens ha fet guanyar el respecte i ens ha permès consolidar actes com la Botifarrada a l'a Hispanitat (des del 1995) i una pila de coses més que t'aniré explicant a mesura que vagi omplint la motxilla de batalletes ... "

15 anys sense en Guillem

2008-04-02T22:45:00.005+02:00

Aquest 11 d'abril es commemoren 15 anys de l'assassinat de'n Guillem Agulló, un jove de Burjassot, militant de Maulets. Mentre era a Montanejos va rebre una punyalada d'un grup de neonazis.

Maulets i d'altres organitzacions han estat mantenint viu el record d'en Guillem. Al Centre de Documentació hem trobat aquest panflet, de 1995, o sigui 2 anys després de l'assassinat. Us publiquem un fragment d'un escrit d'una persona que el va coneixer, en Xavi Sarrià, cantant dels Obrint Pas i que ens recorda, que avui en dia 15 anys després, el feixisme segueix colpejant al País Valencià.
"...Enguany, en el 15è aniversari de la mort de Guillem Agulló aquesta és la trista realitat a la què ens hem d'enfrontar: la impunitat no només perdura, creix. Però encara ens queda la ràbia, l'organització, la mobilització. Perquè no podem permetre que, 15 anys després d’aquell assassinat, totes aquelles manifestacions i denuncies que en el seu moment es van fer ara queden en va. No, no ho podem permetre. Per la seua memòria i per la llarga llista dels altres que han caigut i que ens recorda que demà podríem ser qualsevol de nosaltres. No, enguany no ho podem permetre. Hem de multiplicar les forces, els actes, els concerts, les manifestacions. Pel seu record i pel projecte polític que li va costar la vida. Perquè enguany, 15 anys després, el millor homenatge continua sent el nostre empeny. 'Ni oblit ni perdó' vam dir aleshores, 'ni oblit ni perdó' continuarem dient."

Alosa, amistat catalano-irlandesa

2008-03-26T22:16:00.008+01:00

L'agost del 93 una delegació del moviment independentista català, va visitar Irlanda i assistí al West Belfast Festival. Així comença el fulletó informatiu de l'organització "Alosa", un col·lectiu que treballava per la difusió als Països Catalans de la lluita d'alliberament nacional d'Irlanda del Nord, com s'explica:

Amb aquesta associació pretenem contribuir al coneixement mutu dels pobles irlandès i català i de les nostres respectives lluites. Pretenem afavorir l'intercanvi d'informació, d'experiències, i facilitar les recíproques mostres de solidaritat. Pretenem, en definitiva, crear un canal d'anada i tornada, per estrényer les relacións entre el Moviment Republicà Irlandès i el Moviment Català d'Alliberament Nacional.

D'altra banda al Centre de Documentació també hem trobat algunes fotos d'aquestes visites que van fer catalans/es a Irlanda del Nord, en aquesta que publiquem es pot veure com un grup de catalans participa a una manifestació.

Un descobriment a la xarxa

2008-03-19T18:41:00.003+01:00

Tot navegant per Internet hem fet una interessant troballa, un bloc on han començat a escanejar adhesius de l'esquerra independentista als anys 80. Esperem que segueixin amb aquesta tasca, doncs és molt important preservar la memòria de l'esquerra independentista.

Un 8 de març de l'Esguard

2008-03-04T22:55:00.004+01:00

S'acosta el 8 de març i ens ha semblat interessant recuperar un cartell de 1996, l'Esguard convocava manifestacions a València i Barcelona. Aida Cortés que en va ser militant ens explica, una mica que va ser aquesta organització:

L'Esguard, l'Organització de Dones Independentistes d'Esquerres, va néixer a mitjans dels 90 com a iniciativa de les dones que militaven en un dels dos sectors de l'Esquerra Independentista que existien en aquell moment.

La formaren principalment dones de Catalunya Lliure i Maulets, a més d'altres dones que no militaven en cap d'aquestes dues organitzacions. Va néixer en un moment en què un sector important de Maulets i Catalunya Lliure va apostar per l'aprofundiment en la lluita per l'alliberament personal, com ho reflecteix el fet que Catalunya Lliure organitzés les jornades "Els colors de la lluita" a les Cotxeres de Sants on es van tractar temes com el feminisme, l'homosexualitat, la joventut o la transsexualitat. En aquest context s'apostà per crear una organització de dones, anant més enllà de les efímeres comissions per a organitzar activitats cada 8 de març, que recollís la feina i les reflexions fetes per les dones independentistes fins aleshores i que servís per a formar-nos i fer propostes en clau feminista des de l'esquerra independentista.

Pel que fa a l'àmbit territorial, a l'Esguard hi hagué dones de L'Horta, el Barcelonès, el Baix Camp, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Segrià, entre d'altres llocs.

El fet que l'any 1996 tot un seguit d'esdeveniments fessin que el sector independentista fins aleshores creat principalment per Catalunya Lliure, el PSAN i Maulets es desfés, afectà a l'Organització feminista, que acabà desapareixent com a tal. Va durar més temps a Lleida, on seguí editant publicacions, i algunes de les seves militants d'altres comarques van passar a formar part de la DRUA (Dones Revolucionàries per la Unitat d'Acció), vinculada a la PUA (Plataforma per la Unitat d'Acció).

Abstenció a l'Estatut de la Moncloa

2008-02-26T14:36:00.008+01:00

Encara amb connotacions electorals, hem trobat un document interessant. Signat pel "Comité català d'Oposició a l'Estatut de la Moncloa" i una estelada, és un manifest que fa una crida a l'Abstenció a l'estatut d'autonomia (del Principat) de 1979. Hi podem llegir:

"Un grup de treballadors i treballadores, independents i revolucionaris, procedents de diferents sectors ideològics, la majoria de nosaltres exmilitants de diferents partits i sindicats, hem vist l’urgent necessitat d’oferir una alternativa organitzativa de cara al Referèndum per l’Estatut, en el qual no som reconeguts com a nació i que manté les estructures de l’Estat burgès on la classe treballadora seguim essent els més perjudicats..."

Vot pels presos polítics, a les eleccions espanyoles

2008-02-20T22:29:00.005+01:00

Ens trobem a punt d'iniciar una campanya electoral al congrés i al senat espanyols, per això hem trobat interessant posar alguna cosa relacionada amb això i entre el material que tenim al Centre, hem trobat una Tanyada (Núm. 1 - 23 d'abril de 1996). Hi surt una campanya que va realitzar la Plataforma per la Unitat d'Acció de les eleccions espanyoles del 3 de març d'aquell any.

Consistia en realitzar un vot nul, que duia el logo de l'organització i que reclamava la llibertat dels presos catalans, que en aquell moment eren a la presó. El text que acompanyava les butlletes exposava: "Mentre els partits dels sistema s'omplen la boca parlant de democràcia, 11 ciutadans/es de Catalunya continuen a la presó pel sol fet de defensar la llibertat de Catalunya, del seu poble treballador i ser solidari amb la lluita dels altres pobles pel seu alliberament..."

Pamflet del Casal Independentista de les Corts

2008-02-15T17:20:00.008+01:00

Entre el material que ens va fer arribar la gent del Casal Independentista de Sants, vàrem trobar el pamflet del Casal Independentista de les Corts. Per això ens hem posat en contacte amb en Marc Faustino, que en aquelles èpoques era un jove que participava de les activitats que s'hi feien, perquè ens expliqués que va ser el Casal Independentista de les Corts:

El Casal Independentista de les Corts va néixer entre els anys 1989 i 1990 de la trobada de diverses persones amb experiència militant en organitzacions nacionalistes i d'esquerres (MDT, Catalunya Lliure, Nacionalistes d'Esquerres i La Crida principalment.) que vivien o eren nascuts al barri de les Corts de Barcelona. La creació del Casal responia a una voluntat de territorialització de la lluita independentista d'esquerres i d'incidir al barri com ja feien altres espais que també van néixer als mateixos anys com el Casal Independentista de Sants "Jaume Compte", el Casal Popular i Independentista de Gràcia "Pocabroma" (que anys després té continuïtat en La Torna) o l'Ateneu Estel a Ciutat Vella. EL Casal va dinamitzar la vida associativa de les Corts amb les calçotades, els balls folks o les xerrades i sopars amb debat que es feien a Can Déu o la Bodega Ciurana que van aconseguir que una generació de joves de les Corts de l'època s'apropessin a la lluita per la independència i el socialisme. Malgrat això, les despeses del Casal, sobretot del local, i la ràtzia del 1992 que va sacsejar fortament al moviment independentista, van fer que aquest mateix any es tanqués i el col·lectiu es dispersés sobretot cap al Casal Independentista de Sants."

Esquema de l'independentisme publicat a "El Temps"

2008-02-11T00:25:00.000+01:00

Al 1991, el setmanari "El Temps" va publicar un esquema amb la relació d'organitzacions independentistes, polítiques i armades, des del principi de la dictadura de Franco fins aquell moment.
Tot i no trobar-les totes, és una bona eina per entendre una mica millor les coalicions, escissions i diferents estructures que s'han donat al llarg del temps.
En l'actualitat, i recollint tota aquesta herència, trobem un nou grapat d'organitzacions, casals, coordinadores i assemblees locals que s'han escampat arreu del territori superant èpoques fosques per arribar al punt esperançador en el que ens trobem ara 15 anys després del cop repressiu que va suposar l'operació Garzón. El moviment independentista ha sabut reorganitzar-se i i avançar cap a noves estructures.

Fa 18 anys de l'assemblea constituent de les JIR

2008-02-07T09:24:00.002+01:00

Coincidint amb el 18è aniversari de l'assemblea constituent de les JIR, afegim la imatge del pamflet on es recollien les bases ideològiques dels i les JIR que forma part del fons del nostre Centre de Documentació.

També li hem d'agrair en Juli Cuéllar, que en va ser militant, que hagi col·laborat amb una breu explicació del que va ser aquesta organització :

Els i les Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries (JIR) van néixer a partir dels nuclis de joves de l'MDT i dels casals independentistes: Manresa, Valls, Girona, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Vic, Ribes, Badalona, Sants, El Masnou i, esporàdicament, Berga, Banyoles i València. Formació marxista i enquadrada en el Bloc Estratègic (TL-MDT-CSPC-JIR). Donava suport a les CUP i l'AUP. Publicava la revista "En Marxa" i s'organitzava en assemblees locals/comarcals, una coordinadora o mesa nacional, comissions sectorials i una assemblea nacional. Feu campanya per la insubmissió al servei militar i a la PSS i, arran de l'Operació Garzón, se centrà en la lluita antirepressiva (1992 - 1996). Després que una part de l'AUP s'integrés a ERC, apostaren per la unitat de joves. Participaren en el nucli constituent de la coordinadora del barcelonès, més tard coneguda com a PUA. Entre 1997 i 1999, treballaren conjuntament amb Maulets per acabar fusionant-s'hi orgànicament amb el nom de "Maulets- el jovent independentista revolucionari".

Memòria històrica de l'esquerra independentista

2008-02-04T12:04:00.000+01:00

Un dels principals motius de la creació del Centre de Documentació Maria Mercè Marçal, al marge de la catalogació i de l'arxiu de tot aquell material creat des de l'esquerra independentista, és la difusió d'aquest.

Aquest bloc pot ser una bona eina per tirar endavant aquesta tasca i per tant des d'ara anirem penjant, part del material que tenim al nostre Centre. Esperem que hi participeu, deixant comentaris i així ampliant la memòria històrica de l'esquerra independentista.

ENTREVISTA: Jordi Padró i Aida Cortés, del centre de documentació Maria Mercè Marçal

2007-07-31T04:40:00.000+02:00

Entrevista al Periodic quinzenal dels Països Catalans "L'Accent", el número 92, octubre de 2006

“El material de l´esquerra independentista reflexa el seu dinamisme i diversitat”

L´entrevista d´aquesta quinzena ens porta a Vilafranca del Penedès on ara fa tres anys es creà el centre de documentació Maria Mercè Marçal. En Jordi Padró i l´Aida Cortés van engegar una idea que ajuda a apropar-nos a la realitat històrica de l´esquerra independentista del país. Sovint oblidat pels llibres de història i les enciclopèdies, aquest moviment polític porta més de tres dècades generant un material que cal classificar i valorar en el context actual i no tant actual dels Països Catalans. D´aquí radica la importància d´aquest tipus d´iniciatives, de la possibilitat de mostrar el seu valor real així com d´analitzar les diferents tendències organitzatives i analítiques del moviment independentista i d´esquerres amb el pas del temps.

D´on sorgeix la proposta i amb quina finalitat es comença aquest projecte?
La idea ja feia temps que rondava, però fins que no es van donar les condicions òptimes no es va poder tirar endavant. Feia falta un espai com el que ens va cedir la CUP de Vilafranca al Casal Independentista el Cep.

La finalitat del projecte és la de recollir tot allò relacionat amb l´esquerra independentista, tan publicacions, cartells, adhesius, llibres, manifestos, pamflets, material audiovisual... en definitiva tot allò que pugui ser útil per a l´estudi i difusió del passat i el present del nostre moviment, i que també pugui ser útil en la tasca diària de la militància independentista.

Amb quines dificultats us heu trobat a l´hora de fer el recull?
Un centre de documentació necessita molta dedicació i avui en dia els recursos que tenim són molt limitats. Rebem gran quantitat de material i cada enviament que ens arriba ha de ser ordenat, classificat, descrit... és un procés llarg. Això ens dificulta anar a recollir material d´alguns casals que ens l´han ofert fa temps, però clar tenim un espai petit i abans de rebre algun enviament gran s´han d´acabar d´altres que ja tenim. D´altra banda encara que fa força temps que estem funcionant encara bona part de la gent que conserva material de l´esquerra independentista potser no ens coneix i això també fa difícil que puguem rebre noves aportacions.

Un altre dels temes problemàtics és que pertanyem a un moviment que ha patit moltes ruptures, escissions, desaparicions de nuclis... i clar això dificulta a l´hora de saber en quines dates es va fer cert material, en conèixer l´autoria d´altres... Tots aquests problemes al moviment també han fet que es disgreguessin molt els arxius de les organitzacions, ja que algunes van desaparèixer i alguns casals van haver de tancar, per tant s´ha de tenir la sort de trobar algú que s´hagi dedicat a conservar-ho a nivell particular i que ara vulgui donar-ho.

Quin és el valor històric que creieu que avarca aquest centre?
Nosaltres creiem que té un valor històric bastant important, d´entrada perquè tota aquest material que estem recollint forma part de la història dels Països Catalans, però són ben pocs els llibres d´història, enciclopèdies... que en fan referència. Per això moltes vegades gent que està fent llibres, documentals, estudis... ha vingut a nosaltres ja que no sabia de cap altre lloc on pogués trobar informació sobre el moviment de l´esquerra independentista dels Països Catalans.

Quina és la vostra forma de cercar material pel MMM?
En el temps que duem funcionant hem anat rebent aportacions tan de particulars com d´organitzacions i casals que ens han portat tot el seu material al centre. També ens hem posat en contacte amb altres centres de documentació i arxius i amb alguns s´està parlant d´intercanviar material repetit i mantenir-hi col·laboració. L´entrada de documentació al Centre és força constant.

Quina és la vostra forma de treballar (horari al públic, gent que hi treballa, finançament?
Actualment som dues persones les encarregades de dur el centre de documentació i comptem amb diversos col·laboradors que ens ajuden en l´elaboració d´exposicions, catalogació, assessorament, aconseguint material... a part, ben aviat utilitzarem un nou sistema de catalogació informàtica fet que farà més fàcil col·laborar amb el Centre de Documentació.

De moment no tenim cap horari establert d´obertura al públic, però sí que si es posen en contacte amb nosaltres anem concertant algunes visites.

En el tema del finançament hem de dir que de moment a banda de diferents aportacions que ha fet la CUP de Vilafranca perquè poguéssim adquirir una planera (un moble específic per guardar els cartells) no tenim cap altre finançament. Pels centres de documentació i arxius és complicat rebre subvencions públiques ja que en el seu moment van sorgir moltes iniciatives d´arxiu i catalogació que no van tirar endavant i avui en dia es fa complicat rebre aportacions d´entitats públiques per això. Per tant mentrestant només anem tirant amb les aportacions de particulars que aposten pel funcionament del centre.

Suposo que en l´àmbit de les publicacions tan internes com externes, es pot veure una evolució en el discurs i les formes?
Encara que tenim material més antic bàsicament tot el que arriba al centre acostuma a situar-se entre mitjans dels anys setanta fins als nostres dies, es nota que aquests primers documents tenen un llenguatge molt més polític, que amb el temps s´ha usat un llenguatge molt més col·loquial, que la gent no tan polititzada pot entendre. A part tots els trencaments que ha patit el moviment també s´han notat en el discurs, als anys 80 amb la creació de l´MDT es poden veure uns documents molt elaborats que després ha hagut de passar força temps per veure´n al mateix nivell, es fa evident que durant els anys 90 el tipus de militància que existia era bastant jove i això es fa evident també en els documents publicats.

Un altre fet a destacar és la importància del cartellisme, quin són els canvis que ha viscut aquesta modalitat als Països Catalans, són diferents els cartells que es fan aquí als que fan a altres llocs?
Històricament hi ha hagut grans cartellistes als Països Catalans, només cal veure totes les creacions sorgides al bàndol republicà al nostre país, bona part d´elles són conegudes internacionalment. També hi ha molts cartells que encara avui, després de 20 anys, es recorden fins i tot per gent que no estava implicada amb l´esquerra independentista.
Durant els 80 mentre que cartellistes d´altres nacions com el País Basc feien una aposta per un disseny molt colorista, aquí l´MDT apostava per una estètica força austera, basada en el negre (i el blanc) fet que va fer que no quedessin tan vistosos, més tard si que Catalunya Lliure però sobretot l´Assemblea d´Unitat Popular van fer una aposta per un disseny molt més colorista i elaborat. Ja més endavant s´ha vist com cada vegada hi ha més persones que tenen certa habilitat en la utilització de programes de disseny gràfic i també com les organitzacions s´esforcen més en buscar una estètica que les identifiqui a simple vista, imagino que encara estem lluny del cartellisme de les organitzacions revolucionàries d´Alemanya i el País Basc que fa molts anys que s´hi miren en aquest tema però cada vegada hi ha més gent preparada que dissenya els cartells.

Creieu que és casual que aquesta iniciativa surti del Penedès, una comarca tradicionalment forta dins de l´esquerra independentista?
El fet que la iniciativa del Centre de Documentació neixi a Vilafranca és a causa de la casualitat i en part, també, que és una comarca amb presència de l´esquerra independentista des de fa força anys.
El projecte es podria haver desenvolupat de la mateixa manera a qualsevol comarca dels Països Catalans, però va coincidir que vam trobar aquí un espai indicat per a l´activitat del centre, que hi havia una persona que havia estudiat una carrera relacionada amb la documentació i l´arxiu i que hi havia un grup de gent interessada en tirar endavant el projecte. Això sí, el fet que sigui al Penedès ha servit per recollir molt material d´aquesta zona ja que històricament hi ha hagut militància de l´esquerra independentista des dels anys 70 fins a avui en dia, també el fet que hi hagi un local, com l´Ateneu Popular X que faci vora quinze anys que funciona i que ens hagi cedit el seu material, ens ha servit per poder recollir bona part de la història de l´esquerra independentista a Vilafranca i el Penedès.

Amb els papers a la mà, com valoreu l´evolució de l´esquerra independentista els últims 20 anys en tots els àmbits.
Com parlàvem abans es nota la ruptura generacional i també totes les crisis que ha patit el moviment, actualment es torna a tenir un discurs elaborat, més pragmàtic, que es més fàcil d´assimilar des de la societat, més argumentat en definitiva. Es nota molt l´evolució, hem de tenir en compte per exemple que va haver-hi un moment en la història del moviment d´un trencament generacional molt important i això es veu clarament reflectit.

El que sí salta a la vista és el dinamisme i dispersió de l´esquerra independentista, amb moltíssima documentació que reflecteix una activitat en molts àmbits diferents, i en molts pobles, ciutats o barris.

En tot cas la nostra feina va encaminada que qui vulgui fer valoracions o estudis històrics sobre l´esquerra independentista tingui les eines per a fer-ho. Cal tenir en compte, però, que el fet que el centre sigui al Penedès fa que no hi hagi una representació equilibrada d´arreu dels Països Catalans, i aquesta és una qüestió que haurem de tenir molt en compte a l´hora de recopilar la documentació necessària.
JORDI GARRIGÓS BARCELONA

Benvinguts/des al nou bloc del Centre de Documentació Maria Mercè Marçal

2007-07-30T22:24:00.000+02:00

El bloc preten ser una eina més en la nostra missió de conservació i difusió del materia que genera l'esquerra independentista.

El Centre de Documentació Maria Mercè Marçal va neixer amb la voluntat de preservar la memòria de l’esquerra independentista, especialment des dels anys 70 fins l’actualitat. Considerem imprescindible reunir tot un seguit de documentació que es troba dispersa en mans de diverses entitats i particulars per a evitar perdre un patrimoni que és de tots i totes. Això ens permetrà fer-ne ús per al nostre treball quotidià així com estudiar i preservar la memòria d’uns anys de lluita força intensa i extesa per tot el territori català.

Principalment desem aquest tipus de documentació:

- Cartells
- Adhesius
- Fulls, octavetes, tríptics i tota mena de material per a repartir
- Revistes
- Material monogràfic divers: documents, fulletons, propostes, ponències, informes, comunicats, llibres publicats, etc.
- Material àudiovisual i fotografies
- Recull de premsa
- Objectes diversos: gots, samarretes, xapes, banderoles, etc.

Ens interessa tota mena de material que testimoniï la lluita independentista d’esquerres a tots nivells, des d’organitzacions nacionals, a assemblees i col•lectius locals.

El Centre de Documentació Maria Mercè Marçal no vol ser només un “dipòsit” de material. La documentació serà a la vostra disposició quan la necessiteu, i fomentarem el seu estudi i difusió.

A part també, en aquest bloc aprofitarem per donar a coneixer part del material que conté el centre de documentació, explicant les novetats que hi van arribant, curiositats que anem trobant en el nostre fons...

Esperem que us agradi.