9 qüestions al PSAN

El 1978, el PSAN va editar el fulletó 9 qüestions al PSAN, on exposava la seva línia política i estratègia per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. El compartim a continuació.

9 QÜESTIONS AL PSAN

1. Què són els Països Catalans?
Són el conjunt de països de llengua catalana: el Principat de Catalunya, incloses les comarques occidentals sota la administració aragonesa; Catalunya-Nord (a l'Estat Francès), Andorra, el País Valencià i les Illes. El PSAN afirma que els PP.CC. constitueixen avui una comunitat nacional dominada políticament, oprimida socialment i explotada econòmicament pels estats espanyol i francès, com a expressió en ambdós casos del interessos capitalistes de les classes dominats respectives, instrument a la vegada del poder capitalista mundial.

2. Els Països Catalans, invent de la burgesia?
En absolut. La «nació» que la burgesia ha construït, sense comptar amb el poble, ans al contrari, oprimint-lo, és allò que s'anomena Espanya. És precisament la burgesia que no té el més mínim interès a trencar aquesta unitat estatal que constitueix el seu camp econòmic d'operacions. Tota la burgesia de l'Estat Espanyol continua parlant de la «unitat d'Espanya», a que en aquesta unitat radica la defensa dels seus interessos.

L'única classe social que pot portar endavant la lluita per l'alliberament nacional és la classe treballadora. Els Països Catalans són el projecte nacional del poble, constitueixen la llibertat que solament podrà ser conquerida pel triomf de la classe treballadora sobre la burgesia que acabe amb tot tipus d'opressió, i entre d'altres l'opressió nacional, i permetrà la constitució d'un estat socialista als Països Catalans.

La construcció dels Països Catalans suposa el domini de Catalunya sobre el País Valencià i les Illes, o a l'inrevés? En absolut: en un estat socialista ningú domina a ningú. Cerquem la unitat del poble i no la dominació. Lluitem contra tota dominació que sols pot venir de la burgesia, l'eliminació de la qual és la condició indispensable per a construir l'Estat Socialista dels Països Catalans, Estat on catalans, valencians i illencs ens sintam lliures i units en la construcció d ela nostra societat socialista.

3. Sou comunistes o socialistes?
Som comunistes en tant que rebutgem el camí de la socialdemocràcia com a gestora del capitalisme, i en tant que rebutgem la deformació d'alguns països socialistes que significa una desviació de base estalinista del veritable camí cap al socialisme.

Som comunistes en tant que partim de la concepció marxista de la realitat, portem una pràctica revolucionària de masses per tal de transformar aquesta realitat i propugnem el protagonisme i la direcció d'aquest transformació per part d ela classe obrera, sobre la qual cau essencialment l'explotació del treball en el mode de producció capitalista. Som comunistes en tant que constatem la necessitat d'un partit hegemònic en el moment del trencament cap al socialisme i creiem que en l'etapa de transició cap a la societat sens classe cal la dominació per part de la classe treballadora, fins llavors dominada, sobre la classe antigament explotadora, la burgesia com a única mitjà de garantir la veritable democràcia econòmica i política, la democràcia del treballadors.

4. Sou regionalistes o nacionalistes?

El regionalisme, tant si és sucursal com si és de base nacional catalana, significa l'intent de recuperació del moviment d'alliberament nacional per part de l'Estat capitalista opressor. Per altra part, el nacionalisme petit-burgés i xovinista català no pot portar a l'alliberament real de les nostres classes populars ni dels PP.CC., i en molts casos coincideix amb els plantejament regionalistes. El PSAN creu que l'alliberament nacional i de classe van indissolublement lligats, pel fet que l'opressió de classe es dóna sempre en unes condicions concretes i especifiques en una nació determinada com són els PP.CC. Això fa que calga bastir una estratègia revolucionària pròpia a nivell nacional català i solidària internacionalment pe tal de construir la via dels Països Catalans al Socialisme, ja que acabar amb l'opressió nacional i de classe del poble treballador és l'única via cap a la unitat internacional de la classe obrera.

5. Sou esquerranistes o reformistes?
Ni l'una cosa ni l'altra. No creiem ni ne l'acció d'unes avantguardes deslligades del moviment de masses i que ignoren sistemàticament la necessitat de bastir una tàctica pròpia, amb objectius a curt termini assumibles per la major part de les classes populars; ni tampoc creiem en la via electoralista com a mètode per assolir el socialisme. Per a nosaltres les eleccions són un mitjà més, però no una fi, al servei de la lluita de masses. Els PP.CC. lliures i socialistes no sortiran només de les urnes.

6. Per què la independència? Per què un Estat Socialista dels PP.CC. a l'hora d'Europa?
Perquè per arribar al socialisme ens cal desmantellar els estats capitalistes francès i espanyol.
Perquè els estats actualment constituïts -burgesos- no són realitats immutables, i en un context de revolució socialista a l'Europa llatina, si més no, no subsistiran les actuals fronteres estatals imposades per la burgesia.

Perquè en l'etapa de transició i construcció del socialisme, la classe treballadora dels PP.CC. necessita uns òrgans de decisió propis sense interferències externes, per poder vertebrar la societat socialista dels PP.CC. i sense socialisme no hi haurà alliberament nacional.
L'Estat Socialista dels Països Catalans és, doncs, la concreció als PP.CC. de la construcció de l'Europa socialista de les nacions.

7. Voleu dir que no viviu als núvols?
No vivim als núvols perquè encara que deixem sempre clar quin és el nostre objectiu estratègic, tenim un programa esglaonat aplicable des d'ara mateix.
El nostre programa està esglaonat en dues etapes: l'etapa democràtica, que ens cal consolidar ara amb els següents objectius:

• Depuració real de les restes de la dictadura franquista.
• Lluita per uns ajuntament autònoms, populars i democràtics.
• Reforma de la Constitució, que naix ja en contra dels interessos dels treballadors i de les nacions oprimides, especialment els Països Catalans.
• Reforma dels Estatuts d'Autonomia de cadascun dels Països Catalans, que naixen sota aquesta Constitució, per tal de trencar el sostre que imposa aquesta Constitució i incrementar el poder polític, econòmic i cultural dels governs autònoms.
• Lluita per la consecució d'un ample estatut d'Autonomia pe a la Catalunya Nord.
• Inflexibilitat davant de les crisis econòmiques en defensa sempre dels interessos de la classe obrera.

Un cop consolidada la democràcia, i tenint en compte que continuarem dins del marc capitalista, cal endegar una política d'aliances amb els forces obreres i d'esquerra per tal d'elaborar una alternativa democràtica, nacional i popular com a programa de govern d'un bloc d'esquerres basat en quatre grans eixos:

1. La lluita antimonopolista: la nacionalització de la Banca i dels grans monopolis, la reforma agrària i la liquidació de l'especulació...
2. El control popular progressiu dels sectors bàsics de la nostra societat, control obrer sobre la legislació laboral i la seguretat social...
3. La Federació d'Estatuts d'Autonomia dels Països Catalans i l'augment dels poders estatutaris coma  mitjans respecte al poder central de l'Estat per obtenir noves àrees de llibertat nacional.
4. Mesures al servei de les classes populars, com l'escola pública, gratuïta, laica, única i catalana; un servei nacional de la salut, i d'altres mesures que caldrà que siguen discutides per les organitzacions populars i partits obrers.

8. I els immigrants, què hi pinten?
El PSAN creu que els treballadors nascuts fora dels Països Catalans pertanyen a la classe obrera dels Països Catalans, i que per a una integració efectiva cal que facen seus els objectius de construir una societat socialista pels treballadors dels PP.CC. Per tant, el PSAN s'oposarà amb força a qualsevol maniobra neolerrouxista destinada a dividir els treballadors entre catalans, valencians o illencs vells i nous, i lluitarà amb tanta o més força i solidàriament contra l'opressió nacional de tipus quasi colonial que sofreixen les nacions i regions condemnades pel capitalisme a ser exportadores de mà d'obra: Galícia, Andalusia, Aragó...

9. I el PSAN, què?...
El PSAN és un partit jove, nascut l'any 1968, com a cristal·lització de la tradició obrera catalans en la lluita per l'alliberament de classe i nacional, representant  històrics de la qual poden ser: Baldomer Lostau, Josep-Narcís Roca i Farreras, Domènec Martí i Julià, el Noi del Sucre, Andreu Nin, Jaume Compte, Gonzàlez Alba, Alexandre Jaume, Andreu Crespí, Enric Bastist...
El PSAN naix en un moment històric en el qual la crisi dels estats burgesos europeus provoca arreu de les nacionalitats oprimides europees moviments d'alliberament nacional encapçalats per les classes populars, i que inicien un procés històric en el qual la lluita contra l'opressió nacional passa a ser un objectius de la classe obrera.

La funció del PSAN consisteix a:

• Impulsar i orientar la lluita política vers els objectius esmentats abans.
• Posar al descobert els aspectes de l'opressió de classe nacional en les lluites concretes i sectorials que portem a terme:
• ...A les fàbriques i a les empreses, en la lluita defensiva dels treballadors i per la destrucció del capitalisme.
• ...Als barris, pobles i comarques, posant en evidència l'ordenació del territori i l'urbanisme al servei dels especuladors i d'un criteri capitalista de creixement.
• ...En la cultura i en l'ensenyament, per un contingut català i popular.
• ...En les lluites pageses i ecològiques, contra els monopolis.
• ...Amb les dones, els joves, els vells i tots els qui sofreixen discriminació per raons de sexe i d'edat. Practicar una veritable solidaritat internacional entre totes les nacions oprimides i amb la classe obrera, especialment la d'Europa.

Totes aquestes lluites les porta el PSAN a terme allà on és present amb un profund respecte a l'autonomia de les organitzacions de masses i practicant la democràcia al si del partit mitjançant l'elecció lliure de representants i la discussió i debat interns sobre les línies a seguir.

SI LA NOSTRA LLUITA I ELS NOSTRES OBJECTIUS T'HAN CONVENÇUT,
MILITA EN EL P.S.A.N. !!!
MÉS QUE VOTS NECESSITEM BRAÇOS

Digitalització: Nil Jaile

A Maria Mercè Marçal

Fa més de 13 anys (2003) el Centre de Documentació de l'Esquerra Independentista començava la seva tasca d'arxiu, preservació i difusió de tot allò relacionat amb el moviment. En aquell moment es va escollir el nom de "Centre de Documentació Maria Mercè Marçal", perquè es volia que fos una dona qui li donés nom i la Maria Mercè Marçal n'era una de renom i que havia format part activa del moviment.

Fou militant del PSAN a mitjans dels anys 70 on participà activament sobretot en l'àmbit cultural com en el feminista.

El 1979 formà part de l'escissió del PSAN que participà de la formació de Nacionalistes d'Esquerra, ella mateixa ho explicava en una entrevista al llibre "Plomes Catalanes Contemporànies":

“Li truco. Li dic que hem de fer un aggiornamiento de la seva entrevista. Que m’ha de parlar de la crisi

del PSAN i del seu nou llibre.

—Comencem pel més difícil, la política. Entre el PSAN de l’Armet que ha anat a parar a Nacionalistes

d’Esquerra, el de Sánchez Carreté, que no sé si hi ha espetegat, el PSAN “leninista” del Guia, on és, ara, poc

abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, el PSAN de l’Huguet, que és el teu?

—Noi, quan t’hi poses... En Sánchez Carreté no ha militat mai en sa vida al PSAN ni tampoc és adherit a Nacionalistes d’Esquerra. Ben al contrari, coincideix amb el grup d’en Guia a ser-ne un dels més aferrissats adversaris. Pel que fa a l’Armet i a alguns dels militants del partit que en sortiren el gener del 77, i que ara es troben a títol individual dins NE, he de dir que moltes de les diferències que feren que ells abandonessin el partit aleshores continuen existint ara, la qual cosa no impedeix que puguem treballar plegats en la construcció d’un moviment de signe més ampli que no pas el partit, com és Nacionalistes d’Esquerra.

Per a nosaltres, no és gens contradictori, ans al contrari, l’endegament d’un moviment que aglutini tots aquells sectors que estan per la ruptura del marc constitucional i del sostre estatutari, en una perspectiva d’alliberament nacional i de classe als Països Catalans, i amb un ventall ideològic que vagi des del socialisme autogestionari fins a posicions comunistes, i alhora treballar, com a partit comunista i independentista, pel reagrupament de tots els sectors comunistes al si d’aquest moviment en un procés cap al futur partit comunista dels Països Catalans.

—No és una mica utòpic i llarg aquest camí?

—Al meu entendre, era urgent engegar aquest moviment, perquè fins ara l’esquerra nacionalista ens

havíem mogut en un ghetto difícil de trencar, sense ser capacos de bastir una veritable alternativa per a capes relativament àmplies de la població que teníem a prop i que hauríem pogut aglutinar amb una política adequada, sense sectarismes ni hegemonismes –dels quals ningú no s’ha salvat!

—És una anàlisi teva o del teu grup, aquesta?

—Aquesta anàlisi, que, de fet, està en la línia tant de la declaració de principis del partit com de les

resolucions del congrés de fa un any i mig, s’ha vist enfrontada, en la recent crisi del PSAN, a una altra que al meu entendre és fruit d’una sensació d’impotència crònica davant d’una realitat molt complexa i difícil de transformar. Això ha produït en un sector, com a autodefensa, un encastellament en posicions cada cop més puristes i allunyades de la realitat social, a un tancament marginalista, sense cap mena de proposta viable. D’altra banda, he d’aclarir que no existeix el “PSAN de l’Huguet” que dius. Existeix el PSAN i prou.

Precisament una de les coses que nosaltres hem criticat més i que també és en part a l’origen del conflicte, és tot un seguit de pràctiques dirigistes i personalistes que s’havien donat dins del partit. Evidentment no volem caure en els mateixos vicis, encara que per desgràcia no pots evitar que a la premsa s’extrapolin les coses i se cerqui sempre un pope. I això ho dic tot i valorar molt l’aportació de l’Huguet, la capacitat política i de treball del qual, com la d’altres companyes i companys, conec prou i de fa temps.

—I si les eleccions no van prou bé?

—Doncs bé, el PSAN treballa ara i treballarà després de les eleccions en l’extensió i consolidació del

moviment NE, al qual donem suport en aquesta contesa electoral. I en la impulsió de moviments semblants en els altres Països Catalans.”

Ja després de la seva mort el 1998 l'Esquerra Independentista de l'època començà a reinvindicar la seva figura fent seu el poema la Divisa aparegut al llibre Cau de llunes: 

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel." Des d'aquest moment Maria Mercè Marçal esdevé un símbol del moviment

30 aniversari de la mort de Quim Sánchez

El 16 de gener es compleixen 30 anys de la mort de Quim Sánchez.

• Cartell d'homenatge d'enguany: 
  
• Vídeo d'homenatge de Llibertat.cat

• Cançó d'homenatge: 
  
• Fulletó de recordatori:
  
  
   

• Notícia al diari: 
  
• Fulletó homenatge al Prat: 
  
   

• Entrada a Viquipèdia
• Entrada a Lluitadors.cat

LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada

El documental

LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada

Un recorregut per l’independentisme seguint la vida de Josep de Calassanç Serra i Puig ‘Cala’

Llavors de llibertat ressegueix la història de l’independentisme i pren com a fil conductor el compromís de Josep de Calassanç Serra ‘Cala’, mort el desembre del 2011, i de la seva generació, amb l’alliberament dels Països Catalans. La lluita que van començar als 60, i que han continuat fins als nostres dies, ha estat el substrat necessari per al moment que viu el nostre país, malgrat l’oblit a què els ha sotmès el relat oficial de la Transició espanyola.Les persones entrevistades ens transporten als orígens d’un moviment polític que lluitava per la ruptura amb l’Estat franquista, com a condició prèvia per a plantejar una nova societat en llibertat. En un moment d’efervescència mobilitzadora, en què els somnis semblaven a tocar, les cúpules polítiques i sindicals de bona part de l’antifranquisme optaven per la reconciliación nacional i pactaven la seua integració a l’Espanya constitucional. La traïció dels líders, com l’anomenava Xirinacs. 40 anys després, se’ns fa evident que aquella opció només va servir perquè tot quedés atado y bien atado.Quan el crit unànime era el de “llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia” una  fornada de joves militants va fixar la vista en un horitzó més llunyà. Van dibuixar un nou mapa de lluita amb uns punts cardinals clars: independència, socialisme,Països Catalans. Naixia l’independentisme contemporani. El documental recull el testimoni de persones que van abocar-se de ple a aquestat combat: són ells els qui ens expliquen els plantejaments polítics i l’alt preu que van haver de pagar per aquest compromís amb les seves idees i amb el país.Seguim el camí del Cala, que de ben jove s’implica en la militància política. Primer, en l’aparell de propaganda clandestina, en els darrers temps de l’Assemblea de Catalunya i en el Comitè Català Contra la Constitució Espanyola. Més tard, en la fundació de Terra Lliure. I quan es veu forçat a refugiar-se a Catalunya Nord, lluny d’abandonar la lluita, s’involucra en diverses iniciatives culturals que amb el temps han esdevingut pilars bàsics per al teixit social i polític nord-català, com Aire Nou de Bao o Arrels.Anem al Fossar de les Moreres, que va esdevenir punt neuràlgic per a  l’independentisme. Visitem el monestir de Cuixà, que va jugar un paper clau en l’acolliment de refugiats. Descobrim els búnquers del cap de Leucata, on s’hi entrenaven escamots de Terra Lliure. Pugem al Castell de Rià, on el 1979 va tenir lloc la fundació d’Independentistes dels Països Catalans (IPC). Anem a la Roca de Gavà, un escenari d’intenses lluites obreres estretament connectades al moviment independentista.Llavors de llibertat és un homenatge al Cala: als seus valors, a la seva coherència, al seu ferm compromís. És també un homenatge a tota una generació que ha treballat de manera infatigable, insubornable, injustament invisible, per la construcció dels Països Catalans. Una reivindicació del seu llegat que explica moltes coses del nostre present.

Fem de #19anysSenseGuillem TT a Twitter

Avui 11 d'abril fa 19 anys que un grup de nazis va assassinar el jove valencià Guillem Agulló. En Guillem era militant de Maulets entre d'altres col·lectius.

Aquí en teniu més informació: entrada a la viquipèdia

Fa uns dies corria per twitter l'etiqueta #GuillemAgullóNiOblitNiPerdó però segurament ja no podrà ser TT perquè ja no serà una etiqueta espontània (que és el que valora twitter).

Per això proposem que tothom comenci a piular l'etiqueta :  

#19anysSenseGuillem

Tothom a piular-ho a partir de les 9 del matí del dimecres 11 d'abril (NO ABANS)

El classificador verd de l'Operació Garzón

Fa més de 6 anys vam rebre la visita al Centre de Documentació d'una persona interessada en realitzar un reportatge en vídeo de l'Operació Garzón, que relatés tot el que van passar els i les independentistes detingudes al 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El projecte no va prosperar, si més no mai més no vam tenir-ne cap més notícia. Malgrat tot al Centre hi va quedar un classificador verd on havíem anat recopilant tot d'informació relacionada amb aquest cas. D'aquí en treurem bona part del material que farem públic en diverses iniciatives amb les que col·laborarem i que ja us anirem comentant.

1992-2012, 20 anys de l'Operació Garzón

1992-2012 20è aniversari dels muntatges, detencions, tortures i judicis a militants independentistes. Operació Garzón. 

A part de la tasca habitual que realitzem al Centre de Documentació, farem diversos monogràfics sobre aquest tema perquè no s'oblidin aquests esdeveniments.

No oblidem!