diumenge, 13 de novembre del 2016

A Maria Mercè Marçal

Fa més de 13 anys (2003) el Centre de Documentació de l'Esquerra Independentista començava la seva tasca d'arxiu, preservació i difusió de tot allò relacionat amb el moviment. En aquell moment es va escollir el nom de "Centre de Documentació Maria Mercè Marçal", perquè es volia que fos una dona qui li donés nom i la Maria Mercè Marçal n'era una de renom i que havia format part activa del moviment.

Fou militant del PSAN a mitjans dels anys 70 on participà activament sobretot en l'àmbit cultural com en el feminista.


El 1979 formà part de l'escissió del PSAN que participà de la formació de Nacionalistes d'Esquerra, ella mateixa ho explicava en una entrevista al llibre "Plomes Catalanes Contemporànies":



“Li truco. Li dic que hem de fer un aggiornamiento de la seva entrevista. Que m’ha de parlar de la crisi
del PSAN i del seu nou llibre.

—Comencem pel més difícil, la política. Entre el PSAN de l’Armet que ha anat a parar a Nacionalistes
d’Esquerra, el de Sánchez Carreté, que no sé si hi ha espetegat, el PSAN “leninista” del Guia, on és, ara, poc
abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, el PSAN de l’Huguet, que és el teu?
—Noi, quan t’hi poses... En Sánchez Carreté no ha militat mai en sa vida al PSAN ni tampoc és adherit a Nacionalistes d’Esquerra. Ben al contrari, coincideix amb el grup d’en Guia a ser-ne un dels més aferrissats adversaris. Pel que fa a l’Armet i a alguns dels militants del partit que en sortiren el gener del 77, i que ara es troben a títol individual dins NE, he de dir que moltes de les diferències que feren que ells abandonessin el partit aleshores continuen existint ara, la qual cosa no impedeix que puguem treballar plegats en la construcció d’un moviment de signe més ampli que no pas el partit, com és Nacionalistes d’Esquerra.
Per a nosaltres, no és gens contradictori, ans al contrari, l’endegament d’un moviment que aglutini tots aquells sectors que estan per la ruptura del marc constitucional i del sostre estatutari, en una perspectiva d’alliberament nacional i de classe als Països Catalans, i amb un ventall ideològic que vagi des del socialisme autogestionari fins a posicions comunistes, i alhora treballar, com a partit comunista i independentista, pel reagrupament de tots els sectors comunistes al si d’aquest moviment en un procés cap al futur partit comunista dels Països Catalans.

—No és una mica utòpic i llarg aquest camí?
—Al meu entendre, era urgent engegar aquest moviment, perquè fins ara l’esquerra nacionalista ens
havíem mogut en un ghetto difícil de trencar, sense ser capacos de bastir una veritable alternativa per a capes relativament àmplies de la població que teníem a prop i que hauríem pogut aglutinar amb una política adequada, sense sectarismes ni hegemonismes –dels quals ningú no s’ha salvat!

—És una anàlisi teva o del teu grup, aquesta?
—Aquesta anàlisi, que, de fet, està en la línia tant de la declaració de principis del partit com de les
resolucions del congrés de fa un any i mig, s’ha vist enfrontada, en la recent crisi del PSAN, a una altra que al meu entendre és fruit d’una sensació d’impotència crònica davant d’una realitat molt complexa i difícil de transformar. Això ha produït en un sector, com a autodefensa, un encastellament en posicions cada cop més puristes i allunyades de la realitat social, a un tancament marginalista, sense cap mena de proposta viable. D’altra banda, he d’aclarir que no existeix el “PSAN de l’Huguet” que dius. Existeix el PSAN i prou.
Precisament una de les coses que nosaltres hem criticat més i que també és en part a l’origen del conflicte, és tot un seguit de pràctiques dirigistes i personalistes que s’havien donat dins del partit. Evidentment no volem caure en els mateixos vicis, encara que per desgràcia no pots evitar que a la premsa s’extrapolin les coses i se cerqui sempre un pope. I això ho dic tot i valorar molt l’aportació de l’Huguet, la capacitat política i de treball del qual, com la d’altres companyes i companys, conec prou i de fa temps.

—I si les eleccions no van prou bé?
—Doncs bé, el PSAN treballa ara i treballarà després de les eleccions en l’extensió i consolidació del
moviment NE, al qual donem suport en aquesta contesa electoral. I en la impulsió de moviments semblants en els altres Països Catalans.”

Ja després de la seva mort el 1998 l'Esquerra Independentista de l'època començà a reinvindicar la seva figura fent seu el poema la Divisa aparegut al llibre Cau de llunes: 

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."




Des d'aquest moment Maria Mercè Marçal esdevé un símbol del moviment


dimarts, 15 de desembre del 2015

30 aniversari de la mort de Quim Sánchez

El 16 de gener es compleixen 30 anys de la mort de Quim Sánchez.
  • Cartell d'homenatge d'enguany: 
  • Vídeo d'homenatge de Llibertat.cat

  • Cançó d'homenatge: 
  • Fulletó de recordatori:

     






  • Notícia al diari: 
  • Fulletó homenatge al Prat: 
     


















dissabte, 21 de setembre del 2013

LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada


LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada

Un recorregut per l’independentisme seguint la vida de Josep de Calassanç Serra i Puig ‘Cala’
2
Llavors de llibertat ressegueix la història de l’independentisme i pren com a fil conductor el compromís de Josep de Calassanç Serra ‘Cala’, mort el desembre del 2011, i de la seva generació, amb l’alliberament dels Països Catalans. La lluita que van començar als 60, i que han continuat fins als nostres dies, ha estat el substrat necessari per al moment que viu el nostre país, malgrat l’oblit a què els ha sotmès el relat oficial de la Transició espanyola.Les persones entrevistades ens transporten als orígens d’un moviment polític que lluitava per la ruptura amb l’Estat franquista, com a condició prèvia per a plantejar una nova societat en llibertat. En un moment d’efervescència mobilitzadora, en què els somnis semblaven a tocar, les cúpules polítiques i sindicals de bona part de l’antifranquisme optaven per la reconciliación nacional i pactaven la seua integració a l’Espanya constitucional. La traïció dels líders, com l’anomenava Xirinacs. 40 anys després, se’ns fa evident que aquella opció només va servir perquè tot quedés atado y bien atado.1Quan el crit unànime era el de “llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia” una  fornada de joves militants va fixar la vista en un horitzó més llunyà. Van dibuixar un nou mapa de lluita amb uns punts cardinals clars: independència, socialisme,Països Catalans. Naixia l’independentisme contemporani. El documental recull el testimoni de persones que van abocar-se de ple a aquestat combat: són ells els qui ens expliquen els plantejaments polítics i l’alt preu que van haver de pagar per aquest compromís amb les seves idees i amb el país.4Seguim el camí del Cala, que de ben jove s’implica en la militància política. Primer, en l’aparell de propaganda clandestina, en els darrers temps de l’Assemblea de Catalunya i en el Comitè Català Contra la Constitució Espanyola. Més tard, en la fundació de Terra Lliure. I quan es veu forçat a refugiar-se a Catalunya Nord, lluny d’abandonar la lluita, s’involucra en diverses iniciatives culturals que amb el temps han esdevingut pilars bàsics per al teixit social i polític nord-català, com Aire Nou de Bao o Arrels.5Anem al Fossar de les Moreres, que va esdevenir punt neuràlgic per a  l’independentisme. Visitem el monestir de Cuixà, que va jugar un paper clau en l’acolliment de refugiats. Descobrim els búnquers del cap de Leucata, on s’hi entrenaven escamots de Terra Lliure. Pugem al Castell de Rià, on el 1979 va tenir lloc la fundació d’Independentistes dels Països Catalans (IPC). Anem a la Roca de Gavà, un escenari d’intenses lluites obreres estretament connectades al moviment independentista.6Llavors de llibertat és un homenatge al Cala: als seus valors, a la seva coherència, al seu ferm compromís. És també un homenatge a tota una generació que ha treballat de manera infatigable, insubornable, injustament invisible, per la construcció dels Països Catalans. Una reivindicació del seu llegat que explica moltes coses del nostre present.3

dimarts, 10 d’abril del 2012

Fem de #19anysSenseGuillem TT a Twitter

Avui 11 d'abril fa 19 anys que un grup de nazis va assassinar el jove valencià Guillem Agulló. En Guillem era militant de Maulets entre d'altres col·lectius.

Aquí en teniu més informació: entrada a la viquipèdia

Fa uns dies corria per twitter l'etiqueta #GuillemAgullóNiOblitNiPerdó però segurament ja no podrà ser TT perquè ja no serà una etiqueta espontània (que és el que valora twitter).

Per això proposem que tothom comenci a piular l'etiqueta :  

#19anysSenseGuillem

Tothom a piular-ho a partir de les 9 del matí del dimecres 11 d'abril (NO ABANS)

dimecres, 4 d’abril del 2012

El classificador verd de l'Operació Garzón

Fa més de 6 anys vam rebre la visita al Centre de Documentació d'una persona interessada en realitzar un reportatge en vídeo de l'Operació Garzón, que relatés tot el que van passar els i les independentistes detingudes al 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El projecte no va prosperar, si més no mai més no vam tenir-ne cap més notícia. Malgrat tot al Centre hi va quedar un classificador verd on havíem anat recopilant tot d'informació relacionada amb aquest cas. D'aquí en treurem bona part del material que farem públic en diverses iniciatives amb les que col·laborarem i que ja us anirem comentant.




dilluns, 2 de gener del 2012

1992-2012, 20 anys de l'Operació Garzón

1992-2012 20è aniversari dels muntatges, detencions, tortures i judicis a militants independentistes. Operació Garzón. 

A part de la tasca habitual que realitzem al Centre de Documentació, farem diversos monogràfics sobre aquest tema perquè no s'oblidin aquests esdeveniments.

No oblidem!



dimarts, 13 de setembre del 2011

16 anys del naixement de la Plataforma per la Unitat d'Acció


Fa 16 anys que va neixer la PUA (Plataforma per la Unitat d'Acció). Hem trobat un bloc que recopila cartells i informació gràfica d'aquesta organització.

http://cartellspua.wordpress.com/