dimarts, 31 de juliol de 2007

ENTREVISTA: Jordi Padró i Aida Cortés, del centre de documentació Maria Mercè Marçal

Entrevista al Periodic quinzenal dels Països Catalans "L'Accent", el número 92, octubre de 2006

“El material de l´esquerra independentista reflexa el seu dinamisme i diversitat”

L´entrevista d´aquesta quinzena ens porta a Vilafranca del Penedès on ara fa tres anys es creà el centre de documentació Maria Mercè Marçal. En Jordi Padró i l´Aida Cortés van engegar una idea que ajuda a apropar-nos a la realitat històrica de l´esquerra independentista del país. Sovint oblidat pels llibres de història i les enciclopèdies, aquest moviment polític porta més de tres dècades generant un material que cal classificar i valorar en el context actual i no tant actual dels Països Catalans. D´aquí radica la importància d´aquest tipus d´iniciatives, de la possibilitat de mostrar el seu valor real així com d´analitzar les diferents tendències organitzatives i analítiques del moviment independentista i d´esquerres amb el pas del temps.

D´on sorgeix la proposta i amb quina finalitat es comença aquest projecte?
La idea ja feia temps que rondava, però fins que no es van donar les condicions òptimes no es va poder tirar endavant. Feia falta un espai com el que ens va cedir la CUP de Vilafranca al Casal Independentista el Cep.

La finalitat del projecte és la de recollir tot allò relacionat amb l´esquerra independentista, tan publicacions, cartells, adhesius, llibres, manifestos, pamflets, material audiovisual... en definitiva tot allò que pugui ser útil per a l´estudi i difusió del passat i el present del nostre moviment, i que també pugui ser útil en la tasca diària de la militància independentista.

Amb quines dificultats us heu trobat a l´hora de fer el recull?
Un centre de documentació necessita molta dedicació i avui en dia els recursos que tenim són molt limitats. Rebem gran quantitat de material i cada enviament que ens arriba ha de ser ordenat, classificat, descrit... és un procés llarg. Això ens dificulta anar a recollir material d´alguns casals que ens l´han ofert fa temps, però clar tenim un espai petit i abans de rebre algun enviament gran s´han d´acabar d´altres que ja tenim. D´altra banda encara que fa força temps que estem funcionant encara bona part de la gent que conserva material de l´esquerra independentista potser no ens coneix i això també fa difícil que puguem rebre noves aportacions.

Un altre dels temes problemàtics és que pertanyem a un moviment que ha patit moltes ruptures, escissions, desaparicions de nuclis... i clar això dificulta a l´hora de saber en quines dates es va fer cert material, en conèixer l´autoria d´altres... Tots aquests problemes al moviment també han fet que es disgreguessin molt els arxius de les organitzacions, ja que algunes van desaparèixer i alguns casals van haver de tancar, per tant s´ha de tenir la sort de trobar algú que s´hagi dedicat a conservar-ho a nivell particular i que ara vulgui donar-ho.

Quin és el valor històric que creieu que avarca aquest centre?
Nosaltres creiem que té un valor històric bastant important, d´entrada perquè tota aquest material que estem recollint forma part de la història dels Països Catalans, però són ben pocs els llibres d´història, enciclopèdies... que en fan referència. Per això moltes vegades gent que està fent llibres, documentals, estudis... ha vingut a nosaltres ja que no sabia de cap altre lloc on pogués trobar informació sobre el moviment de l´esquerra independentista dels Països Catalans.

Quina és la vostra forma de cercar material pel MMM?
En el temps que duem funcionant hem anat rebent aportacions tan de particulars com d´organitzacions i casals que ens han portat tot el seu material al centre. També ens hem posat en contacte amb altres centres de documentació i arxius i amb alguns s´està parlant d´intercanviar material repetit i mantenir-hi col·laboració. L´entrada de documentació al Centre és força constant.

Quina és la vostra forma de treballar (horari al públic, gent que hi treballa, finançament?
Actualment som dues persones les encarregades de dur el centre de documentació i comptem amb diversos col·laboradors que ens ajuden en l´elaboració d´exposicions, catalogació, assessorament, aconseguint material... a part, ben aviat utilitzarem un nou sistema de catalogació informàtica fet que farà més fàcil col·laborar amb el Centre de Documentació.

De moment no tenim cap horari establert d´obertura al públic, però sí que si es posen en contacte amb nosaltres anem concertant algunes visites.

En el tema del finançament hem de dir que de moment a banda de diferents aportacions que ha fet la CUP de Vilafranca perquè poguéssim adquirir una planera (un moble específic per guardar els cartells) no tenim cap altre finançament. Pels centres de documentació i arxius és complicat rebre subvencions públiques ja que en el seu moment van sorgir moltes iniciatives d´arxiu i catalogació que no van tirar endavant i avui en dia es fa complicat rebre aportacions d´entitats públiques per això. Per tant mentrestant només anem tirant amb les aportacions de particulars que aposten pel funcionament del centre.

Suposo que en l´àmbit de les publicacions tan internes com externes, es pot veure una evolució en el discurs i les formes?
Encara que tenim material més antic bàsicament tot el que arriba al centre acostuma a situar-se entre mitjans dels anys setanta fins als nostres dies, es nota que aquests primers documents tenen un llenguatge molt més polític, que amb el temps s´ha usat un llenguatge molt més col·loquial, que la gent no tan polititzada pot entendre. A part tots els trencaments que ha patit el moviment també s´han notat en el discurs, als anys 80 amb la creació de l´MDT es poden veure uns documents molt elaborats que després ha hagut de passar força temps per veure´n al mateix nivell, es fa evident que durant els anys 90 el tipus de militància que existia era bastant jove i això es fa evident també en els documents publicats.

Un altre fet a destacar és la importància del cartellisme, quin són els canvis que ha viscut aquesta modalitat als Països Catalans, són diferents els cartells que es fan aquí als que fan a altres llocs?
Històricament hi ha hagut grans cartellistes als Països Catalans, només cal veure totes les creacions sorgides al bàndol republicà al nostre país, bona part d´elles són conegudes internacionalment. També hi ha molts cartells que encara avui, després de 20 anys, es recorden fins i tot per gent que no estava implicada amb l´esquerra independentista.
Durant els 80 mentre que cartellistes d´altres nacions com el País Basc feien una aposta per un disseny molt colorista, aquí l´MDT apostava per una estètica força austera, basada en el negre (i el blanc) fet que va fer que no quedessin tan vistosos, més tard si que Catalunya Lliure però sobretot l´Assemblea d´Unitat Popular van fer una aposta per un disseny molt més colorista i elaborat. Ja més endavant s´ha vist com cada vegada hi ha més persones que tenen certa habilitat en la utilització de programes de disseny gràfic i també com les organitzacions s´esforcen més en buscar una estètica que les identifiqui a simple vista, imagino que encara estem lluny del cartellisme de les organitzacions revolucionàries d´Alemanya i el País Basc que fa molts anys que s´hi miren en aquest tema però cada vegada hi ha més gent preparada que dissenya els cartells.

Creieu que és casual que aquesta iniciativa surti del Penedès, una comarca tradicionalment forta dins de l´esquerra independentista?
El fet que la iniciativa del Centre de Documentació neixi a Vilafranca és a causa de la casualitat i en part, també, que és una comarca amb presència de l´esquerra independentista des de fa força anys.
El projecte es podria haver desenvolupat de la mateixa manera a qualsevol comarca dels Països Catalans, però va coincidir que vam trobar aquí un espai indicat per a l´activitat del centre, que hi havia una persona que havia estudiat una carrera relacionada amb la documentació i l´arxiu i que hi havia un grup de gent interessada en tirar endavant el projecte. Això sí, el fet que sigui al Penedès ha servit per recollir molt material d´aquesta zona ja que històricament hi ha hagut militància de l´esquerra independentista des dels anys 70 fins a avui en dia, també el fet que hi hagi un local, com l´Ateneu Popular X que faci vora quinze anys que funciona i que ens hagi cedit el seu material, ens ha servit per poder recollir bona part de la història de l´esquerra independentista a Vilafranca i el Penedès.

Amb els papers a la mà, com valoreu l´evolució de l´esquerra independentista els últims 20 anys en tots els àmbits.
Com parlàvem abans es nota la ruptura generacional i també totes les crisis que ha patit el moviment, actualment es torna a tenir un discurs elaborat, més pragmàtic, que es més fàcil d´assimilar des de la societat, més argumentat en definitiva. Es nota molt l´evolució, hem de tenir en compte per exemple que va haver-hi un moment en la història del moviment d´un trencament generacional molt important i això es veu clarament reflectit.

El que sí salta a la vista és el dinamisme i dispersió de l´esquerra independentista, amb moltíssima documentació que reflecteix una activitat en molts àmbits diferents, i en molts pobles, ciutats o barris.

En tot cas la nostra feina va encaminada que qui vulgui fer valoracions o estudis històrics sobre l´esquerra independentista tingui les eines per a fer-ho. Cal tenir en compte, però, que el fet que el centre sigui al Penedès fa que no hi hagi una representació equilibrada d´arreu dels Països Catalans, i aquesta és una qüestió que haurem de tenir molt en compte a l´hora de recopilar la documentació necessària.
JORDI GARRIGÓS BARCELONA