Vídeo de l'acte de Berga

Aquí podeu veure el vídeo que es va projectar a l'acte de Berga:


40 anys d'esquerra independentista from Prop Prods on Vimeo.

40 anys d'EI a Berga

Ahir (dissabte 6 de desembre) es va fer a Berga un acte de commemoració dels 40 anys de l'Esquerra Independentista, després de l'aparació del PSAN l'any 1968. L'acte el va organitzar la CUP de Berga i volia ser un homenatge a totes les persones que han militat a les diferents organitzacions d'aquest espai, especialment a les que han patit la repressió i els qui hi han deixat la vida.

Va ser un acte molt ben muntat, amb la participació de diferents artistes cantant, tocant música, fen teatre, ballant o explicant històries. Uns curts parlaments i videos van donar el contingut polític a l'acte. Es va parlar de la importància del rebuig a les estructures espanyoles de dominació, la seva constitució, els seus governs regionals i els seus estatus d'autonomia, que han sigut eix fonamental de la lluita de l'Esquerra independetista durant aquests 40 anys. I de la importància de la lluita política per la independència i el socialisme i les diferents lluites populars com a eix central, sense decantar-se cap a opcions més culturalistes o institucionals que han de ser complementàries. S'esmentà que les diferents organitzacions que han format i formen l'Esquerra Independentista no sempre han funcionat de forma prou coordinada, però que l'autocrítica necessària no ha de menystenir les victòries que s'han obtingut. I potser la més important, és que fa quaranta anys eren molt poques les persones que van assumir el discurs bàsic de l'Esquerra Independentista i ara és moltíssima més gent la que el comparteix, gràcies especialment, com es va comentar des de l'escenari, a la lluita exercida per Terra Lliure i el Moviment de Defensa de la Terra els anys 80.

L'acte va ser principalment emotiu, i hi havia persones molt diverses que han militat o militen en l'Esquerra Independentista des de diferents àmbits. Al vestíbul del teatre de Berga hi havia l'exposició dels 40 anys del PSAN.

Spot del vídeo del 20è aniversari de Maulets

L'11 de setembre ja el podreu adquirir

Tancament de la Marxa per la Independència a Ripollet 1992

S'ha publicat al youtube un vídeo gravat per televisió de Ribes (Sant Pere de Ribes) on es veu part del discurs del Lluís Maria Xirinacs en la Festa per la Independència. Aquest va ser l'acte de tancament d'una marxa organitzada per l'Assemblea d'Unitat Popular, que va passar arreu dels Països Catalans, realitzant diversos actes. En el concert van participar-hi els Brams, els Pets i Negu Gorriak.

En el vídeo també un fragment de l'actuació dels Pets on es veu la cançó que van dedicar a la Núria Cadenas, a ritme de "Nelson Mandela" dels Specials.

20è aniversari de Maulets

Aquests dies es celebren els 20 anys de la fundació de l'organització juvenil Maulets, a partir d'ara s'aniran succeint tot un seguit d'actes arreu del territori per commemorar aquesta efemèride. Des del Centre de Documentació Maria Mercè Marçal ens volem sumar a aquestes iniciatives publicant material antic d'aquesta organització. Precisament hem triat el tríptic de la fundació de Maulets, realitzada els dies 9 i 10 d'abril de 1988. Diversos són els blocs d'ex militants que han dedicat unes línies al 20è aniversari, d'aquests n'hem triat un, el d'en Joan Jubany de Mataró, una persona que va ser a aquesta formació i que ha passat bona part de la seva vida implicat a aquesta organització.

"...Al Maresme la CEIM (1987) va ser un dels nuclis impulsors de Maulets a nivell nacional. Amb la nova organització de joves vam convocar jornada de classes el dia de la Hispanidad (1989), perquè no voliem celebrar aquesta festa imposada. Hem tingut mil batalletes, com el cop que vam aconseguir pispar l'estanquera de l'Ajuntament (1990) i també un senyal del peatge de l'autopista (1991) o les plaques dels noms de carrer dedicats a genocides espanyols (1993). També vam ocupar els jutjats en solidaritat amb la nostra companya empresonada Núria Cadenas (1990).

Hem tingut moments baixos, com quan vam quedar només dos militants a Mataró (1991), campanyes dures, com la dels Jocs Olímpics del 92 amb tota la policia i l'Operació Garzón reprimint l'independentisme organitzat. I moments delicats com les amenaces de mort o el "petardo" contra nostre local (1995). O com quan l'alcalde Manuel Mas em va agredir amb les seves pròpies mans després d'haver-nos clausurat el local del carrer Iluro (1995). El més delicat, però, potser va ser el cop de porra als testicles d'en Xevi (1995).

Però la constància en la lluita i la fermesa d'uns ideals picats a la pedra ens ha fet guanyar el respecte i ens ha permès consolidar actes com la Botifarrada a l'a Hispanitat (des del 1995) i una pila de coses més que t'aniré explicant a mesura que vagi omplint la motxilla de batalletes ... "

Alosa, amistat catalano-irlandesa

L'agost del 93 una delegació del moviment independentista català, va visitar Irlanda i assistí al West Belfast Festival. Així comença el fulletó informatiu de l'organització "Alosa", un col·lectiu que treballava per la difusió als Països Catalans de la lluita d'alliberament nacional d'Irlanda del Nord, com s'explica:

Amb aquesta associació pretenem contribuir al coneixement mutu dels pobles irlandès i català i de les nostres respectives lluites. Pretenem afavorir l'intercanvi d'informació, d'experiències, i facilitar les recíproques mostres de solidaritat. Pretenem, en definitiva, crear un canal d'anada i tornada, per estrényer les relacións entre el Moviment Republicà Irlandès i el Moviment Català d'Alliberament Nacional.

D'altra banda al Centre de Documentació també hem trobat algunes fotos d'aquestes visites que van fer catalans/es a Irlanda del Nord, en aquesta que publiquem es pot veure com un grup de catalans participa a una manifestació.

Un 8 de març de l'Esguard

S'acosta el 8 de març i ens ha semblat interessant recuperar un cartell de 1996, l'Esguard convocava manifestacions a València i Barcelona. Aida Cortés que en va ser militant ens explica, una mica que va ser aquesta organització:

L'Esguard, l'Organització de Dones Independentistes d'Esquerres, va néixer a mitjans dels 90 com a iniciativa de les dones que militaven en un dels dos sectors de l'Esquerra Independentista que existien en aquell moment.

La formaren principalment dones de Catalunya Lliure i Maulets, a més d'altres dones que no militaven en cap d'aquestes dues organitzacions. Va néixer en un moment en què un sector important de Maulets i Catalunya Lliure va apostar per l'aprofundiment en la lluita per l'alliberament personal, com ho reflecteix el fet que Catalunya Lliure organitzés les jornades "Els colors de la lluita" a les Cotxeres de Sants on es van tractar temes com el feminisme, l'homosexualitat, la joventut o la transsexualitat. En aquest context s'apostà per crear una organització de dones, anant més enllà de les efímeres comissions per a organitzar activitats cada 8 de març, que recollís la feina i les reflexions fetes per les dones independentistes fins aleshores i que servís per a formar-nos i fer propostes en clau feminista des de l'esquerra independentista.

Pel que fa a l'àmbit territorial, a l'Esguard hi hagué dones de L'Horta, el Barcelonès, el Baix Camp, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Segrià, entre d'altres llocs.

El fet que l'any 1996 tot un seguit d'esdeveniments fessin que el sector independentista fins aleshores creat principalment per Catalunya Lliure, el PSAN i Maulets es desfés, afectà a l'Organització feminista, que acabà desapareixent com a tal. Va durar més temps a Lleida, on seguí editant publicacions, i algunes de les seves militants d'altres comarques van passar a formar part de la DRUA (Dones Revolucionàries per la Unitat d'Acció), vinculada a la PUA (Plataforma per la Unitat d'Acció).

Vot pels presos polítics, a les eleccions espanyoles

Ens trobem a punt d'iniciar una campanya electoral al congrés i al senat espanyols, per això hem trobat interessant posar alguna cosa relacionada amb això i entre el material que tenim al Centre, hem trobat una Tanyada (Núm. 1 - 23 d'abril de 1996). Hi surt una campanya que va realitzar la Plataforma per la Unitat d'Acció de les eleccions espanyoles del 3 de març d'aquell any.

Consistia en realitzar un vot nul, que duia el logo de l'organització i que reclamava la llibertat dels presos catalans, que en aquell moment eren a la presó. El text que acompanyava les butlletes exposava: "Mentre els partits dels sistema s'omplen la boca parlant de democràcia, 11 ciutadans/es de Catalunya continuen a la presó pel sol fet de defensar la llibertat de Catalunya, del seu poble treballador i ser solidari amb la lluita dels altres pobles pel seu alliberament..."

Fa 18 anys de l'assemblea constituent de les JIR

Coincidint amb el 18è aniversari de l'assemblea constituent de les JIR, afegim la imatge del pamflet on es recollien les bases ideològiques dels i les JIR que forma part del fons del nostre Centre de Documentació.

També li hem d'agrair en Juli Cuéllar, que en va ser militant, que hagi col·laborat amb una breu explicació del que va ser aquesta organització :

Els i les Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries (JIR) van néixer a partir dels nuclis de joves de l'MDT i dels casals independentistes: Manresa, Valls, Girona, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Vic, Ribes, Badalona, Sants, El Masnou i, esporàdicament, Berga, Banyoles i València. Formació marxista i enquadrada en el Bloc Estratègic (TL-MDT-CSPC-JIR). Donava suport a les CUP i l'AUP. Publicava la revista "En Marxa" i s'organitzava en assemblees locals/comarcals, una coordinadora o mesa nacional, comissions sectorials i una assemblea nacional. Feu campanya per la insubmissió al servei militar i a la PSS i, arran de l'Operació Garzón, se centrà en la lluita antirepressiva (1992 - 1996). Després que una part de l'AUP s'integrés a ERC, apostaren per la unitat de joves. Participaren en el nucli constituent de la coordinadora del barcelonès, més tard coneguda com a PUA. Entre 1997 i 1999, treballaren conjuntament amb Maulets per acabar fusionant-s'hi orgànicament amb el nom de "Maulets- el jovent independentista revolucionari".